diumenge, 24 de març del 2019

EL QUE NO ES DIU

Hi ha tot un món de convencions que ens envolta com una matriu i no ens deixa veure la realitat, si és que aquesta paraula té sentit. Alguns dels missatges subliminars que conté la matriu, com sal a l'aigua de mar o sucre dissolt al cafè, impregnen les nostres decisions en prefigurar i dirigir les nostres impressions, expectatives i prejudicis, com vicis ocults en el més profund, en el nostre moll de l'os social.
Un preàmbul massa llarg per parlar de coses terrenals i greus, com la xenofòbia, la discriminació, la selecció social, el determinisme cultural, les creences de superioritat, la identificació amb els bons i els justs, també amb els guanyadors ... La creença en la necessària exclusió d'uns quants per ser-hi nosaltres. La identificació de la competitivitat com element seleccionador i perpetuador de la prevalença dels poderosos. La necessitat d'apagar la llum dels demés per que brilli la nostra. Tot això hi és present en l'estructura social i en tot el joc de preparació/selecció que hem muntat com a excusa i justificació de la classificació social. La educació, la jerarquia de feines en manuals i intel·lectuals, la jerarquia dins de les feines per ordre d'antiguitat i privilegis, qui fa les funcions de servei, qui està al servei de qui... tot parla d'una escassa autoestima i d'una encara més escassa creença en la vàlua i la igualtat en la vàlua de tots els homes i dones. Tots som capaços i competents i útils i brillants en algun sentit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada