Vivim lligats a les paraules: primavera, estiu, tardor i hivern són marques per fer el temps més homogeni i controlable. Generalitzacions bones per al comerç a l’engròs.
Per altres éssers, en canvi, no tenen gaire sentit. La fenologia dels éssers vius ens diu que els seus cicles vitals són curts i efímers, aprofitant la bonança i depenent els uns dels altres. Com els Triops.
Les tortuguetes o triops cancriformis són animals que porten sobre la terra més de 200 milions d’anys sense pràcticament cap canvi. Es diu que són fòssils vivents. Els més antics de tots. Viuen en basses temporals i desenvolupen el seu cicle vital en un curt espai de temps. Els ous eclosionen amb les primeres pluges i viuen un mes i mig deixant tota la descendència que poden.
Nosaltres, els humans, som diferents, o volem ser indiferents al temps i a les dependències. La comoditat ens uniformitza i ens aïlla.
Tant sols qui sovinteja la natura se n’adona de les contínues transicions i oblida la monotonia i l’avorriment.
Tenint en compte que els antídots de la monotonia i l’avorriment són la indústria que pesa més a hores d’ara en el món...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada