divendres, 12 de setembre de 2014

TORNA LA VELLA ESCOLA

Poema aparegut en un altre bloc meu, sobre la situació de l'escola en l'actualitat. Un altre cop tornem a la vella escola.


I ara tornem a l'escola,
la mateixa dels vells temps,
la de sols coneixements,
eina dura del progrés.

I ja tornen els vells "profes",
vehements i capquadrats
-Tot és culpa dels alumnes!-
Criden guix a l'atac.

Fogoners del darwinisme,
més social que natural,
són aquells que ratifiquen
el que està classificat.

-Renuncieu a l'experiència!
(no hi ha temps per fer-ho així),
Abraceu el que jo us dic!
No busqueu causa ninguna,
ni sortir-vos del camí.

Al crit de -Més matèria!-
omplen cervells a desdir
els guardians cegs i sords
de l'adultesa infantil.

Com els agrada manar
i quina poca vergonya
no escoltar
i pretendre ser escoltat!

Sembradors de la zitzània,
a les ments més juvenils,
de els uns valen més que els altres
i no hi ha res més a dir.

Consumidors d'exercicis,
aniquiladors de boscos,
col·leccionistes de notes,
de deures per avorrir.

Però res no és igual,
res no és mesquí,
la realitat no és un camí recte,
Xarop de pal al botxí!

No siguem irreflexius,
patxorres, acrítics,
conformistes, abusius.

Siguem sumadors de punts
en comptes de ratlladors
del calendari amb compte enrere:
un dia menys pel taüt.

Siguem animadors de vida,
aprenents de mariners,
descobridors de la terra
i del geni dins la pell.

Que hem nascut per deixar petja,
alguna cosa nova sota el Sol,
deixar-ho tot millor que abans
ballant cadascú al nostre son.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada