TROBADES AMB LA FAUNA: AUTÒPSIA DE CRANI DE TEIXÓ

Prop de casa hi ha una colònia de toixons. Els toixons viuen en grups familiars o clans més o menys amplis. A les nostres latituds sembla que no tan amplis com més al nord. A Anglaterra, on estan molt estudiats i tenen molts fans (fins i tot tenen una paraula per anomenar la afició de l’observació de teixons: badgerwatching), poden arribar a ser realment grans, de varies desenes d’individus vivint en autentiques ciutats subterrànies amb moltes sortides, les teixoneres, però a la península els clans són força més reduïts. Sembla que té a veure amb la disponibilitat de cucs de terra com a aliment principal, cosa que no es dona tant aquí. El cas és que al costat d’una riera propera a casa meva hi ha una bona població d’aquests grans mustèlids nocturns, amb força caus i entrades actives, amb senyals d’activitat recent. L’ 1 de gener de 2015, he anat amb la família a visitar els caus, ja que és a l’hivern quan és més fàcil veure’ls i detectar la seva activitat pel  terra remogut, els forats de latrines o les petjades en el fang fresc. Hem vist força entrades de caus, senyals d’activitat recent i fins i tot les restes, ja molt malmeses, d’un toixó mort molt a prop d’una teixonera. Quedava poc més que el pèl i algunes restes de pell i ossos. Per sort he trobat el crani del toixó mort. Un crani de mamífer  és un tresor especial. Ens dona molta informació sobre l’espècie i també sobre l’individu en qüestió. En primer lloc s’ha de netejar el crani. En aquest cas n’hi ha hagut prou amb una dissolució de lleixiu amb aigua al 50% durant  12 h. i un raspall de dents vell per rascar-ho una mica. Després l’he posat en una dissolució de vinagre també al 25% durant 6 hores per acabar de netejar. Finalment he enganxat les dents que han caigut. Després s’han de prendre les mides craniomètriques i fer fotos o dibuixos. A continuació s’ha de descriure l’estat de conservació i de desgast dels diferents elements del crani, especialment les dents.

El que ens diu aquest crani en particular és que aquest animal és un mamífer omnívor, per la dentició que té, consistent en uns molars plans, no carnissers, uns incisius petits però tallants i uns ullals desenvolupats però no aptes per esqueixar la carn sinó més aviat com a defensa i dissuasió. Les mandíbules són fortes i no molt llargues, com correspon a un mastegador més que a un carnicer i tenen una cresta sagital molt desenvolupada al cim del crani, que és on s’insereixen els masseters, els músculs mandibulars i que són molt característiques d’animals mastegadors de matèries vegetals dures com arrels, bulbs o tiges. Els toixons també masteguen cucs de terra, que no són precisament durs, però tenen molta terra a dins que és molt abrasiva. Per totes aquestes qüestions els molars dels toixons pateixen un desgast molt gran i són un bon indicador de l’edat de l’individu. En el nostre cas el desgast és molt gran en els molars, que han quedat pràcticament llisos. Si a això afegim un ullal, l’inferior esquerre, trencat i foradat i els altres molt arrodonits al seu àpex o punta pel desgast més un incisiu i dos premolars superiors més un premolar i els dos molars posteriors de la mandíbula inferior desapareguts en vida del toixó, tenim un individu adult amb una edat molt avançada (de 10 a 13 anys de vida, o fins i tot més, ja que pot arribar fins als 16). Les mides cranials són grans: 14 cm de llarg per 8,5 d’ample als arcs zigomàtics i una cresta sagital molt desenvolupada amb una alçada màxima de 1,5 cm., que és molt en proporció i sembla indicar que es tracta d’un exemplar mascle vell. En comparació amb un altre crani de toixó que tinc, aquest d’exemplar més jove pel poc desgast dentari, em donava 13  X 7,5 cm i 0,5 d’alçada màxima de la cresta.  La causa de la mort pot haver estat l’edat avançada tot i que no és possible descartar altres causes possibles, inclosa la mort a mans de caçadors.

Una vegada vaig participar com a voluntari en un estudi que feia en Víctor Bonet sobre els toixons del parc de Collserola. Vaig controlar força caus però mai vaig aconseguir veure’n cap directament, tot i fer esperes nocturnes. Properament intentaré veure’ls en estat natural en un lloc especialment condicionat pe fer-ho. Ho descriuré en una altra entrada.