diumenge, 11 d’octubre de 2015

ECOETOLOGIA HUMANA

Aquest post anava sobre una terrible inquietud que em trasbalsa i em destarota. Volia arribar per algun camí a la comprensió de l'actitud i el comportament de certes persones que es mostren i es comporten amb les altres de formes abusives, irrespectuoses i en general indesitjables, de difícil convivència (en realitat també incloïa comportaments meus en aquest calaix, que m'agradaria canviar, o més aviat desterrar). Pensava que alguna branca o disciplina d'estudi, procedent de la psicologia o la biologia, de la etologia o del psicoanàlisi, em donaria la resposta. Vaig cabussar-me per internet a la recerca de respostes, sobre tot a partir de la comparació entre comportament i funció ecològica dins dels ecosistemes, per exemple: parasitisme, mutualisme, comensalisme, depredació. Vaig donar amb les personalitats tòxiques i l'ecologia emocional. Tots conceptes fantàstics.
Vaig deduir que normalment el tipus de relació que s'estableix amb les altres persones respon a la relació amb un mateix, és a dir a l'equilibri entre l'exterior i l'interior que hem aconseguit cadascun de nosaltres. Un desequilibri en aquesta relació implica que intentem compensar-ho amb altres mecanismes, com tenir més poder si ens sentim insegurs, etc.
Però finalment vaig ensopegar amb Einstein, que amb una sola frase em va aclarir tots els dubtes.



També pots trobar aquesta entrada a dins de la pàgina d'aquest mateix bloc: "Kit de supervivència"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada