dimecres, 14 d’octubre de 2015

INDEPENDÈNCIA

Perquè dir sí a la independència de Catalunya?. Alguns familiars i coneguts meus volen saber com es viu a Catalunya tot aquest procés i si se'n parla al carrer, quin estat d'ànim hi ha, si hi ha conflicte... com es respira, vaja. 
La meva impressió és que la separació d'Espanya no representa cap ruptura real amb un estat amb el qual no hi ha gaires lligams i que tendeix a escanyar-nos tant com pot. Ens tracta de delinqüents i d'imbècils i a sobre ens diu deslleials. I la resta del país o calla o consenteix. No sé què esperen que sentim des d'aqui, realment. 
Jo sóc partidari de la independència com a concepte, sigui de qui sigui. Crec que és bona, que porta coses bones. En aquest cas ens faria millors veïns i companys de viatge, en igualtat de tracte. 
Un altre assumpte és la escassa confiança en que la societat catalana sigui una mica menys imbècil del que ho és la espanyola. I escassa és un eufemisme, una figura retòrica. Segurament no ens mereixem res de res, igual que Espanya. Potser hauríem de desaparèixer tots plegats. Particularment cada cop m'agradaria més ser totalment independent dels estats i estaments polítics i administratius dels humans. Acràcia, se'n diu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada