A partir d'ara aniré afegint articles a la pàgina del "KIT DE SUPERVIVÈNCIA". Aquesta és la primera i per això la mostro també en una entrada.
EL MICO POETA
La reflexió d'avui parteix de la poesia. De que la poesia és present a tots els èssers humans, ho sàpiguen aquests o no, com una necessitat i una característica d'espècie.
Els humans sóm poetes per naturalesa.
Pot semblar una afirmació agosarada, sorprenent o simplement rara. Agosarada com un caramel a la porta d'una escola, sorprenent com un elefant al pol sud i rara com un gat verd. Però és així. Els èssers humans sóm poetes perquè ens agrada associar idees diferents buscant l'essència en els punts d'identitat, en les coincidències, per remotes que semblin.
La poesia arriba a sublimar aquestes coincidències obrint-nos portes de significats desconeguts a partir d'allò conegut.
La poesia és desafiament dels límits de la realitat i de la comunicació i es dona de moltes i variades maneres.
Les metàfores, anàfores, comparacions, hipèrboles, repeticions i d'altres recursos de la poesia són les eines naturals del nostre cervell per deslliurar la realitat a viatges de descobriment i aventura, d'aprehensió i d'emoció, de fabricació de la identitat.
Representa un salt qualitatiu en l'evolució. Aquest és el paradigma o l'axioma del que parteixo.
Quan es presenta aquesta poesia?
La poesia, aquesta recerca de sorpresa i d'emoció a la nostra realitat es realitza per exemple a través de l'humor. El sentit de l'humor explota aquesta capacitat de connexió entre idees molt diferents, l'associació d'idees com a forma de pensar, com a entrenament per explorar què podem fer en aquest món. Associem idees per innovar i innovem per trencar les cadenes de la natura, les limitacions físiques que ens imposa. I a fe de déu que ho aconseguim. Sense gens d'esforç manipulem al nostre gust l'entor que tenim.
És cert que aquest entrenament en l'associació que ens proporciona el sentit de l'humor, ens serveix també per establir vincles amb els altres. Vincles empàtics.
L'humor associa de forma novedosa, exagerada, original i sovint també grollera.
Imita la vida fabricant una altra realitat, com si fos una funció de circ. On, per cert, es combina poesia, humor i desafiament dels límits.
El llenguatge, mare dels ous de la nostra ideosincràcia, neix d'aquesta capacitat d'associar. Ella ens ha alliberat de les nostres limitacions físiques i ens ha portat a dominar el medi de forma complerta, o casi.
Però tornant a la hipòtesi principal: la poesia és present a tots els èssers humans perquè:
- La idea de màxima felicitat dels humans és un bonic paisatge natural amb una posta de sol.
- Fruim de l'esport i del moviment en general, buscant i enaltint aquells moments més inversemblants: aquell gol imparable amb xut per l'escaire, aquell triple en condicions impossibles, el forat de golf en un sol cop, la pirueta més increïble en un ballet,...
- La música, element inútil a nivell pràctic de la supervivència material més estricta, continua essent present de forma contínua i necessària a les nostres vides i gaudeix d'un estatus especial dins de les activitats humanes. Quantes vegades no heu pensat: "com és possible que una persona que ha fet un album de música sigui considerada per sobre d'aquella que ha creat una casa, un cotxe, un satèl·lit meteorològic o un pastís de crema?".
- Tenim el teatre, el cinema, els monòlegs o la tele, on l'audiència medeix la qualitat del seu entreteniment pel temps que ens fa estar enganxat a les seves propostes, gaudint d'estones de sorpresa i novetat per les associacions que ens presenta, per la seva originalitat.
- Ens continúen enganyant i seduïnt amb la publicitat i altres estratègies de convenciment i canvi de parer, a través del ganxo de la poesia de les imatges, l'associació entre elements, la provocació d'emocions intenses i la sorpresa, tot barrejat i unit en còctels explosius.
I tantes altres proves de que la nostra naturalesa està imbuïda de poesia i joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada