dissabte, 6 de desembre del 2014

ROBINSONIADES

Fa un temps que vinc recordant, em venen al cap imatges i sensacions de películes i sèries que vaig veure de petit i que em van marcar. Em van marcar perquè m'identificava o identificava algun ideal de vida en aquelles imatges i arguments. Totes les sèries de Félix Rodríguez de la Fuente, evidentment, van marcar-me el camí del naturalisme, em van ensenyar que era possible dedicar-se a descobrir i estudiar la natura i el món. Però també altres obres audiovisuals. Particularment recordo una sèrie que m'encantava pel que tenia de robinsonià i per les imatges que oferia de la vida salvatge del bosc: era "El bosque de Brendon". Una mena de "los cinco" però en el bosc i amb una vida de supervivència i aventura. Em sabia fins i tot el tema musical de la sèrie.
Més tard vaig fer un curs de supervivència a la natura, qui sap si influenciat per aquesta sèrie. Encara mantinc aquesta il·lusió de supervivència en el sentit més pur, de descobriment i de enlluernament amb la natura i és el que trobo en Gerald Durrell o en H.D. Thoureau. Aquest sentit de salvatgia se'm presenta com un valor necessari i en el cor de tota cosa bona. "Totes les coses bones són salvatges i lliures" que deia Thoureau. Representa allò primigeni, la font de la que treure totes les inspiracions.


També hi ha una pel·licula que recordo vivament. Era una pel·licula de l'espai, protagonitzada per un botànic que volia salvar els únics ecosistemes que quedaven de la Terra, en òrbita en una nau al voltant de Júpiter. La vaig veure de reestrena als cinemes Texas de Barcelona.


Pel·lícula “Naves misteriosas” de Douglas Trumbull.


Crec que ara mateix no hi ha cap missatge d'aquest tipus que s'estigui transmetent als joves. Potser només m'ho sembla, però aquests "virus" del món natural són necessaris per tenir un jovent que es preocupi pel medi ambient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada