dimarts, 3 de novembre de 2015

LA PLÀSTICA A L'ESCOLA - L'ESCOLA PLÀSTICA

Dibuixar, modelar, composar, llegir les formes, llegir la natura, llegir el món, les persones, les mans, les fisonomies, les emocions, tot. La plàstica és captar el món i fer-lo teu. Hauríem de passar la meitat del temps escolar fent-hi. Hauríem de ser tots dibuixants professionals, escultors, treballadors de la fusta, ... Però a l'escola la plàstica és una "maria", sense cap ni peus ni "perrito que le ladre". Ningú exigirà mai cap tipus de coneixements o habilitats mínimes, ni res que se li assembli. No hi ha un currículum, ni una programació, ni uns coneixements mínims, ni un especialista, ni una consideració, ni un "savoir faire", ni una exigència, ni una prova, ni una revisió, ni un seguiment,...
Així i tot, tots els sentits passen per la plàstica. I la intuïció, la decisió, el gust per la estètica, la composició, les maneres de mirar i de veure, els punts de vista, la relativitat, la empatia, la connexió, la emoció, la subtilesa, la percepció i els seus enganys, les ganes d'expressar, la curació...
El món és plàstic. 
¿I si ens plantegéssim de forma agosarada l'educació i poséssim la plàstica per damunt de tot, com a mesura i excusa de totes les coses, encara que només fos per un trimestre?
Cada activitat plantejada hauria de tenir un vessant plàstic, tant fos de matemàtiques, com de llengua, com d'anglès, informàtica o educació física. Per exemple: podríem plasmar un problema en un quadre, o il·lustrar una lectura, o dissenyar un format de lletra per escriure en anglès i posar-ho com un tipus de lletra d'ordinador, o fer una escultura d'un exercici físic o dibuixar un paisatge sonor o pintar les taules de multiplicar al pati, o...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada