dijous, 10 de febrer de 2011

És ben coneguda

És ben coneguda, però freqüentment obviada i fins i tot camuflada i amagada, la funció perpetuadora de les diferències socials per part de l’escola. L’escola és un instrument de les classes dominants i d’interessos de models socials clarament segregatius, elitistes, i fins i tot racistes i xenòfobs, per conservar les seves prebendes i avantatges, per la promoció i la selecció socials. És un intent organitzat d’imposar i estendre concepcions socials basades en una pretesa vàlua social aconseguida mitjançant mèrits propis, quan és clarament vulnerat el dret a la igualtat d’oportunitats, tant mitjançant l’ús de tècniques d’exclusió social com per exemple tot el sistema de l’avaluació mitjançant exàmens, com mitjançant la manca d’atenció a les classes desafavorides mitjançant la negació d’una atenció més personalitzada i ajustada a cada necessitat, l’ús i promoció de models culturals determinats, l’extensió i acceptació acrítica del model competitiu com a únic vàlid en el procés formatiu,...
L’escola hauria de ser el lloc on tot aquest procés iniciés el seu canvi. Un lloc on tots els mestres tinguessin molt clar que la seva funció és atendre tota la diversitat dels nens per tal de formar persones i fer possible el desenvolupament de tot el potencial possible de cadascuna d’elles. Això implica un gir de l’atenció en els resultats escolars, cap a una major atenció a la realitat social de l’entorn de l’escola i el nen, una compensació de les diferències socials, econòmiques, culturals i psicofisiològiques dels infants. També implica un gir del model cultural cap a la sostenibilitat, la solidaritat, la cooperació, el respecte a les diferències i la multiculturalitat. Un model basat en l’atenció al nen i el seu entorn i no basat en la transmissió d’una cultura i uns valors determinats, elitistes, segregatius, competitius i presumptament judeocristians. Un canvi basat en la flexibilitat i el respecte a les condicions particulars de cada nen o nena. Basat en la creença en la igualtat bàsica dels éssers humans i el respecte a les seves diferències. Un model basat en l’autoaprenentatge en contacte directe amb la realitat, en la investigació dels propis interessos (no com a paper subsidiari dels programes oficials, sinó com a generalització de l’activitat escolar en un currículum obert, com a una investigació socialitzada, crítica i transformadora), en comptes del model  transmissor, dirigit i repetitiu de continguts ja establerts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada